Blanquejament dental: mites i realitats que has de conèixer

El blanquejament dental és un dels tractaments estètics més sol·licitats, però també un dels que més desinformació genera. A la consulta ens trobem sovint amb pacients que han provat remeis casolans amb bicarbonat, carbó actiu o llimona abans de plantejar-se un tractament professional, i és important aclarir per què això pot ser contraproduent.

L'esmalt dental no es regenera. Els productes abrasius o àcids no aclareixen la dent, sinó que en desgasten la capa externa, la qual cosa a llarg termini augmenta la sensibilitat i pot enfosquir encara més la peça en deixar més visible la dentina, que té un to més groguenc. Un blanquejament professional, en canvi, utilitza agents com el peròxid d'hidrogen o de carbamida en concentracions controlades, que actuen sobre els pigments interns de la dent sense malmetre'n l'estructura.

Un altre mite habitual és pensar que el blanquejament funciona igual en totes les dents. Les taques d'origen extern (cafè, vi, tabac) responen molt bé; les taques internes causades per tetraciclines, traumatismes antics o fluorosi requereixen protocols diferents i, de vegades, resultats menys uniformes. Per això sempre fem una valoració prèvia abans de recomanar blanquejament a la clínica, blanquejament supervisat a casa amb fèrules a mida, o una combinació d'ambdós.

Un advertiment important: el blanquejament no és apte per a tothom. En cas d'embaràs, genives inflamades, càries actives o restauracions visibles (fundes, obturacions en dents anteriors), cal resoldre primer aquests problemes o esperar, ja que el peròxid no aclareix el material de les restauracions i el resultat quedaria descompensat.